Ratpenats i vinyes
Els ratpenats són uns animals sorprenents, sent els únics mamífers que han sigut capaços de conquerir el medi aeri, a més de posseir sorprenents adaptacions que els han conferit un aspecte molt singular i unes habilitats que van més enllà de la nostra comprensió. Malauradament, aquests atributs, juntament amb els seus costums nocturns, el seu hàbit de cercar refugi a les profunditats de la terra i diversos mites i llegendes, han afavorit que se’ls considerés, fins a temps ben recents, missatgers del mateix diable i portadors de tota mena de mals auguris.
La situació global dels quiròpters ha empitjorat darrerament. Les principals amenaces dels ratpenats que porten patint aquests últims anys inclouen la pèrdua de refugis, com els forats de construccions humanes, arbres o coves subterrànies; i la pèrdua de diversitat d’insectes i els seus hàbitats, molèsties i persecució (Eurobats, Frick 2019). Al que cal sumar-li els problemes actuals del canvi climàtic i les morts per aerogeneradors (Frick 2019).
El 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres.
L’estudi d’aquests animals (que són el segon grup més nombrós dintre dels mamífers, amb unes 1500 espècies conegudes actualment) ha permès determinar que poden proveir el que s’anomenen serveis ecosistèmics, els quals s’entenen com els beneficis que aporta el medi ambient als humans. Els principals serveis ecosistèmics que aporten són el manteniment i regeneració dels boscos, el control de poblacions d’invertebrats i vertebrats que tenen un efecte econòmic directe sobre els agroecosistemes, la pol·linització de plantes i la dispersió de llavors.
Aquest projecte vol afavorir les poblacions de ratpenats en pasiatges agrícoles per tal d’utilitzar-los com a controladors biològics d’espècies nocives pels cultius. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, s’haurien de reacondicionar o recuperar refugis que els ratpenats puguin uitlitzar. Tanmateix, abans d’emprendre un arranjament d’aquest tipus cal tenir en compte quins entorns ofereixen les millors condicions per als ratpenats, si existeixen poblacions properes conegudes o si hi ha d’altres refugis (naturals o artificials) en un radi de pocs quilòmetres al voltant d’on es vol fer l’actuació. Per aquest motiu aquest projecte consta de dues fases.
Gràcies a la V Beca Josep Reig, otorgada pel PNIN de Poblet, el Museu Terra i la Fundació Lluís Carulla, em pogut iniciar la primera fase d’aquest projecte. Aquest projecte l’hem anomenat “Ratpenats i vinya: Fomentar el control biològic al paisatge agrícola de la plana de Poblet“.
Figura 1. Compraració de les espècies descrites anteiorment a la plana de Poblet amb els grups fònics identificats amb l’estudi de “Ratpenats i vinyes”. També es descriu la presència (en %) de cadascun d’aquests grups fònics en tots els quadrants mostrejats.
A partir de la instal·lació de gravadores d’ultrasons per la plana de Poblet durant 6 mesos hem pogut obtenir resultats interessants per aquest projecte:
- Hem detectat 14 grups fònics diferents de ratpenats a la zona d’estudi, amb la detecció d’almenys dues espècies no descrites prèviament al territori. En tots els quadrants mostrejats s’han detectat ratpenats, tot i que el grup fònic Pipistrellus pipistrellus, Pkuhnat (espècies Pipistrellus kuhlii/P. nathusii) i el grup fònic EptNycVes (espècies del gènere Eptesicus/Nyctalus/Vespertilio són els que s’han detectat en més quadrants (Figura 1).
- Els grups fònics detectats també ens ajuden a saber que a la zona d’estudi habiten espècies de ratpenats que els estudis han demostrat que es poden utilitzar com a controladors biològics de plagues, com per exemple les espècies del gènere Pipistrellus, Myotis, Plecotus o Miniopterus (Baroja et al., 2019; Charbonnier et al., 2021; Flaquer et al., 2006; Puig-Montserrat et al., 2020).
- S’han identificat 100 elements interessants, dels quals s’han localitzat 88 construccions. D’aquestes 88 construccions, 22 es troben en molt bones condicions, fet que facilitaria la seva adequació com a refugi. Tanmateix, seria necessari realitzar mesures en les construccions i un seguiment a llarg termini per garantir la seva ocupació efectiva i la viabilitat de les colònies.
Els refugis idonis existents, la diversitat i l’activitat de quiròpters detectada, i l’ecologia de les principals plagues que afecten el cultiu de la vinya permetrien a la plana de Poblet establir, progressivament, una xarxa de refugis per ratpenats que podrien actuar com a mètode de control biològic de plagues, reduint la dependència de productes químics i aportant beneficis econòmics i ambientals. A més, la implantació d’aquest tipus d’iniciatives podria contribuir a millorar la imatge i sostenibilitat del sector agrícola local, afavorint estratègies de màrqueting basades en la producció ecològica i l’ús de quiròpters com a mètode de supressió de plagues.
Finalment, per garantir aquestes actuacions, és fonamental acompanyar-les amb programes de divulgació i sensibilització ambiental dirigida als ciutadans i als/ a les agricultors/res. La percepció positiva dels ratpenats com aliats naturals, i no com a espècies perilloses, és clau per afavorir la seva conservació i consolidar el seu paper com a reguladors naturals d’ecosistemes agrícoles.